|
|
| Les nostres melmelades |
|
Tot va començar amb un camp de pomes del cosinet Pere d'Ultramort. Resulta que aquell any les pomes van quedar molt petites i no les va poder vendre. Va dir a tots els amics i familiars que n'anessin a buscar, que les regalava.
Jo en vaig collir unes quantes caixes, les que em van cabre al cotxe. I quan vaig ser a casa, vaig pensar: i ara què faré amb tantes pomes? Se'm faran malbé!
Solució: aprendre a fer melmelada.
I quan vaig estar cansada de fer sempre la mateixa melmelada de poma amb sucre, vaig començar a mirar què tenia pels armaris de la cuina. Així van néixer els "invents": poma amb cafè, poma amb canyella, poma amb licor, poma amb xocolata... I es van acabar les pomes.
Però com que ja l'hi havia agafat el gust, en vaig anar fent de tot el que sortia de l’hort: de tomàquet, de carbassa, de raïm amb meló, de cireretes d’arboç.
Les nostres melmelades eren boníssimes i estaven fetes com sempre s'han fet a les cases, però passava una cosa: no teniem registre sanitari. I com que nosaltres som persones molt serioses i no volem jugar amb els temes de menjar, ara ens les fan expressament en un lloc on queden tan bones com les nostres i a més compleixen tots els requisits legals. Però vaja, ja les tastareu quan sigueu aquí i ja ens direu què us han semblat.
|
|
|
|
